GIRONANOTICIES.COM - Logo

El digital de Tarragona!

19/10/2018

::


Tarragona


L'Obra Social 'la Caixa' i l’Ajuntament de Vila-seca presenten el projecte GÈNESI

Tarragona  -  25/07/2018  - 

Gènesi és un mosaic increïble en què la natura s’expressa en tota la seva grandesa. Després de gairebé tres dècades de reflexió sobre els drames i les tragèdies de la humanitat, el reconegut fotògraf brasiler Sebastião Salgado va iniciar el 2004 aquest projecte centrat en la natura del nostre planeta

L’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet; el president del Patronat de Turisme i Regidor d’Universitat i Cultura de l’Ajuntament de Vila-seca, Pere Segura; el director de Banca d’Institucions de la Direcció Territorial Catalunya de CaixaBank, Alexis Gómez; i el representant de l’obra de Sebastião Salgado a Espanya, Miguel González; han presentat avui l’exposició Sebastião Salgado. Gènesi. Art al carrer.

Dins la seva programació cultural, l’Obra Social ”la Caixa” dedica una atenció preferent a les manifestacions artístiques més contemporànies, les dels segles xx i xxi. Mitjançant exposicions sobre cinema i fotografia, l’Obra Social ”la Caixa” vol mostrar la influència de les imatges en la sensibilitat contemporània i destacar el paper dels grans creadors visuals del segle xx en la nostra manera de veure el món.

Amb el seu programa Art al carrer, l’Obra Social ”la Caixa” vol convertir Vila-seca en un museu a cel obert i apropar l'obra d'artistes de renom en el panorama internacional. El programa Art al carrer va engegar l'any 2006, i des de llavors ha acostat al públic les creacions d'artistes contemporanis com Manolo Valdés o Igor Mitoraj, així com a referents de la modernitat com Auguste Rodin o Henry Moore. Les exposicions compleixen una funció social: són una eina de coneixement i d'integració a l'abast de tots, el que representa l'objectiu últim de l'Obra Social "la Caixa" en l'àmbit cultural.

Ara, l’Obra Social “la Caixa”  presenta, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Vila-seca, l'exposició Gènesi, que mostra el treball excepcional del fotògraf brasiler Sebastião Salgado. Es tracta del seu tercer projecte a llarg termini sobre temes globals, després dels seus anteriors treballs Treballadors i Èxodes. Si en aquells dos projectes va plasmar la condició humana i va evidenciar les desigualtats del món actual per mitjà d’un llenguatge plàstic personal, profund, poètic i d’alta qualitat formal, a Gènesi situa ara el focus en el món natural i ens convida a interrogar-nos sobre l’estil de vida humà actual i l’impacte que té en els recursos naturals del planeta.

Nascut el 1944 a Aimorés, Minas Gerais (Brasil), Salgado va estudiar economia, però des dels 29 anys es dedica del tot a la fotografia. Després de treballar per a les agències Sygma i Gamma, el 1979 es va incorporar a Magnum Photos, fins al 1994, any en què va crear, amb Lélia Wanick Salgado, Amazonas Images, una agència dedicada exclusivament a la seva obra. El 2001 va ser nomenat ambaixador especial d’UNICEF, i entre els seus nombrosos reconeixements va rebre el 1998 el Premi Príncep d’Astúries de les Arts.

Gènesi: un homenatge sense precedents a l’esplendor de la naturalesa

A finals del 1990, després de fotografiar durant unes quantes dècades arreu del món les grans transformacions demogràfiques i culturals del nostre temps, Sebastião Salgado va tornar al seu lloc natal, una finca ramadera a la vall del riu Doce, a l’estat de Minas Gerais, al Brasil. Les terres abans fèrtils, envoltades de vegetació tropical, amb una exuberant diversitat d’espècies vegetals i animals, havien estat víctimes d’un procés de desforestació i erosió. La naturalesa semblava esgotada. La seva dona, Lélia Wanick Salgado, va tenir la idea de replantar un bosc amb les mateixes espècies autòctones, recreant l’ecosistema que Salgado havia conegut de nen. A poc a poc els animals van anar tornant, fins que es va aconseguir un renaixement complet de la zona. Actualment la finca és un espai protegit.

Aquesta experiència és la base del projecte fotogràfic de Gènesi. Al principi, el va concebre com una denúncia de la desaparició d’espais únics del planeta, però les vivències quotidianes de la finca de la vall del riu Doce van fer canviar a Salgado el rumb de la investigació. Al llarg de vuit anys i en trenta-dos viatges a llocs remots de tot el planeta, ha localitzat paisatges terrestres i marítims, ecosistemes i comunitats humanes, que s’han mantingut intactes.

 

N’és el resultat un cant a la majestuositat i fragilitat de la Terra, i també una advertència del que l’acció humana ens pot fer arribar a perdre. Gènesi uneix imatges impressionants de paisatges i vida salvatge amb retrats íntims de comunitats humanes que encara viuen seguint tradicions ancestrals. Salgado fotografia algunes de les localitzacions més remotes del planeta, i capta un món natural en què l’impacte humà ha estat mínim. Així, la mostra permet descobrir imatges extraordinàries de deserts gegantins i terres glaçades de l’Antàrtida, boscos tropicals i temperats, serralades de presència imponent, etc.

 

El mateix fotògraf ho explica així: «Els meus projectes anteriors van ser periples a través de les tribulacions de la humanitat. Aquest, però, va ser el meu homenatge a l’esplendor de la naturalesa. Viatjant a peu, amb embarcacions, avionetes o globus, mentre fotografiava volcans, icebergs, deserts i jungles vaig poder contemplar un món que no ha canviat en mil·lennis. A més, veient els animals al seu hàbitat natural, des de pingüins, lleons marins i balenes de l’Antàrtic i l’Atlàntic Sud fins a lleons, nyus i elefants de l’Àfrica, vaig sentir que era un privilegi contemplar els cicles de la vida en contínua repetició».

 

L’exposició, comissariada per Lélia Wanick Salgado, està formada per 38 fotografies en un èpic blanc i negre que són el testimoni d’una llarga coexistència dels humans amb la naturalesa, i una oda visual a un món que hem de protegir.

 

Gènesi s’estructura en cinc apartats, cadascun dels quals representa una extensa regió amb diversos ecosistemes i col·lectius humans: «Els confins del sud», Geòrgia del Sud, les illes Malvines, la península de Valdés i les illes Sandwich; «Santuaris», les Galápagos, Indonèsia, i els ecosistemes de Madagascar; «Àfrica», del delta de l’Okavango a Botswana i el parc de Virunga a la triple frontera entre el Congo, Ruanda i Uganda, al desert d'Algèria; «Les terres del nord», paisatges d’Alaska i de l’altiplà del Colorado als Estats Units, el Parc Nacional de Kluane a la Terra de Baffin (Canadà) i les regions septentrionals de Rússia, el nord de Sibèria i la península de Kamtxatka; «L’Amazònia i l’aiguamoll», la confluència dels rius Negro i Solimoes a Manaus, els parcs nacionals de Canaima (Veneçuela) i de Xingu (Brasil), i el Pantanal, la zona humida més gran del món, a cavall entre el Brasil, Bolívia i el Paraguai.


Font: GIRONANOTICIES.COM

Whatsapp Imprimir


Traducir con Google Translate

Bandera Inglaterra Bandera de España Bandera de Catalunya