L'augment de l'esperança de vida planteja un nou repte: no només viure més anys, sinó viure'ls amb autonomia i qualitat de vida. En aquest context, la prevenció de l'osteoporosi i, sobretot, de les fractures per fragilitat adquireix una importància creixent, i el paper de la infermeria és fonamental.  A Catalunya, un estudi¹ amb més de 64.000 persones mostra que una primera fractura per osteoporosis major incrementa un 110,3% la despesa sanitària durant el primer any, fins als 9.523 euros de mitjana. En les fractures de maluc, aquesta despesa arriba als 12.331 euros.

Per al Col·legi Oficial d’Infermeres de Tarragona (CODITA), aquestes dades posen de manifest que “prevenir les fractures és també una manera de protegir l'autonomia de les persones grans i d'evitar una important càrrega assistencial i econòmica”.

L'osteoporosi afecta especialment les dones després de la menopausa. A Espanya, s'estima que afecta el 22,5% de les dones majors de 50 anys, davant del 6,8% dels homes. Però l'osteoporosi no és una malaltia exclusiva de les dones: els homes també poden patir fractures per fragilitat i sovint estan infradiagnosticats.

La infermeria, clau abans que arribi la fractura

La infermeria té un paper especialment rellevant en la prevenció, la detecció precoç i el seguiment de les persones amb risc d'osteoporosi perquè, com assenyalen des de CODITA “la infermera identifica factors de risc relacionats com: antecedents de fractures, edat avançada, fragilitat, sedentarisme, tabaquisme, alimentació inadequada, determinats tractaments farmacològics o baixa adherència als tractaments”.

Però també pot intervenir abans que aparegui la malaltia, promovent activitat física, exercicis de força i equilibri, alimentació saludable i prevenció de caigudes.

“La prevenció de l'osteoporosi comença molt abans de la fractura. I aquí la infermeria té una posició privilegiada perquè acompanya la persona al llarg del temps i pot detectar canvis i factors de risc abans que aparegui una complicació”, expliquen des de Col·legi d’Infermeres de Tarragona.

L’alt risc de patir segones fractures

Un dels moments més importants és just després d'una primera fractura per fragilitat, perquè la persona que ja ha patit una fractura presenta un risc més elevat de patir-ne una altra.

De fet, després d'una primera fractura per fragilitat, el risc de patir una nova fractura per osteoporosis augmenta un 87% respecte de les persones sense antecedents de fractura, i és especialment elevat durant els dos primers anys².

Per això, la infermeria pot contribuir a garantir que la persona no perdi el contacte amb el sistema sanitari després de l'alta hospitalària. Aquesta continuïtat és especialment important en persones grans, que sovint presenten altres malalties cròniques i prenen diversos medicaments.

I és que les conseqüències d'una fractura poden anar molt més enllà de la lesió física. Una fractura de maluc pot provocar pèrdua de mobilitat, discapacitat, dependència i deteriorament de la qualitat de vida.

De fet, només “aproximadament un de cada quatre pacients recupera l'autonomia prèvia després d'una fractura de maluc” alerten des de CODITA que considera que “la prevenció de les caigudes i de les fractures ha de formar part de l'abordatge integral de les persones grans”.

Prevenir una segona fractura també estalvia recursos

Les dades econòmiques reforcen la necessitat de treballar en prevenció. L'estudi català mostra que la despesa sanitària passa de 4.564 euros anuals abans de la fractura a 9.523 euros durant el primer any posterior, un increment del 110,3%. En una fractura de maluc, arriba als 12.331 euros.

Per tant, “evitar una segona fractura significa evitar dolor, pèrdua d'autonomia i dependència, però també reduir hospitalitzacions i consum de recursos sanitaris. La infermeria pot ser una peça clau perquè aquesta prevenció es mantingui en el temps”, conclou la CODITA.

¹Surís X, Vela E, Larrosa M, Llargués E, Pueyo-Sánchez MJ, Cancio-Trujillo JM.
Impact of major osteoporotic fractures on the use of healthcare resources in Catalonia, Spain.
Bone.2024;180:116993.DOI: 10.1016/j.bone.2023.116993.

²https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC7615305/  Previous fracture and subsequent fracture risk: A meta-analysis to update FRAX

Font: GIRONANOTICIES.COM